PER QUÈ SÓC FAN DEL RUGBY EN GENERAL I DE L’EQUIP DE GAL·LES EN PARTICULAR

Quan tenia la vostra edat feien els partits de rugby per la 2a cadena de televisió (de les dues que hi havia) i sempre me’ls mirava. Comparat amb el teatre que feien els jugadors de futbol i les queixes constants a l’àrbitre, al rugby els jugadors s’aixecaven com si res després de rebre unes trompades impressionants. Les decisions de l’àrbitre, molt complicades amb 30 jugadors sobre el camp, no les protestava ningú.

Als anys 70 l’equip de Gal·les va viure una de les seves èpoques daurades. Eren una mica com el Barça d’ara i guanyaven força partits. A més, Gal·les és un país petit amb un veí gran i perillós i per això em resulta familiar i simpàtic.

A finals dels 90 vaig fer classe a un institut de Sant Boi i vaig viure de prop l’afició a aquest esport . L’equip més important de Catalunya és l’UE Santboiana.

 Avui dia les coses han canviat molt. Els jugadors s’han professionalitzat i estan molt més ben preparats física i tècnicament, però l’equip de Gal·les ens segueix oferint partits apassionants i de tant en quant fins i tot guanyen competicions importants, com el torneig de les 6 Nacions de l’any passat.